Cada alumne havia d'escollir un poema el qual havia de memoritzar i sortir tot sol davant la resta de la classe, unes 75 persones, i recitar-lo. L'objectiu d'aquest exercici era perdre la vergonya d'estar davant d'un numerós públic i alhora controlar els nervis ja que molt sovint dificulta la vocalització i l'expressió oral-corporal.
Personalment, crec que ha sigut un exercici molt important perquè a través d'això deixem la vergonya endarrere i demostrem el que realment som capaços de fer. Com a futurs mestres hem de saber parlar bé en públic, expressar-nos correctament i fer arribar els nostres coneixements als alumnes.
Hem escoltat poemes com: La vaca cega, de Joan Maragall; Poema número 7, de Carles Riba; Eco i Final de Joan Brossa; La ginesta, de Joan Maragall; Després i El poble, de Miquel Martí i Pol; Les fulles seques, d’Àngel Guimerà; Mester d'Amor, de J.S Papasseit, etc.
Jo vaig recitar el poema número XLVI del llibre de poemes La pell de brau de Salvador Espriu :
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre aixó, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
I mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
I l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball
en la difícil i merescuda
llibertat.
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre aixó, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
I mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
I l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada